52 per cent Rafal Skalski
Aquest curtmetratge tracta sobre una noia petita d'uns 10 anys que es prepara per accedir a una escola molt important de ballet, on demanen un 52% de proporció de les cames i el cos. En aquest curt es veu reflexat el sacrifici que realitza la nena dia a dia per tal d'augmentar la seva capacitat de flexibilitat i per això,la seva mare l'ajuda en el seu progrés diari. El seu esforç no serveix per a res, ja que les seves proporcions no són del 52% sinó d'un 51,6%. Al final d'aquest curt s'acaba veient com la nena no queda dins de l'escola i el seu sacrifici queda envà.
On the line
Aquest curtmetratge tracta sobre les fronteres que hi ha establertes entre els Estats Units i Mèxic. Milers de mexicans creuen aquestes fronteres en busca d'oportunitats noves,i una millor qualitat de vida. En aquest curt es veu reflexat com els vigilants impedeixen l'accés als immigrants. El protagonista d'aquest curt és un vigilant que per a impedir que una dona amb un nadó creui la frontera la dispara produint-li la mort, en l'accident el nadó no queda ferit i és salvat per el vigilant que el porta a casa seva per cuidar-lo.
Slaves
Aquest curtmetratge animat es veu reflexat un cas real però animat en el que els protagonista són una familia Africana que son sagrestats i esclavitzats. D'aquesta família en maten a la mare i el pare, els dos fills de 10 anys la nena, i 15 el noi son esclavitzats i torturats, aquests germans poden relatar aquest succés gràcies a un cotxe que va passar per el lloc on van ser torturats. Aquest curt es relatat en primera persona.
Wagah
En aquest curt es veu la celebració que fan en el límit fronterici entre India i Pakistan. Balls, rituals, i enfrontaments de mentida. Tot això ho volen expressar per la bona amistat que porten entre els dos països i per molt que hi hagi una frontera, aixó no farà que entrin en conflicte. Cada nit celebren aquesta petita festa per celebrar que sempre seràn germans. En el curt surten uns nens que fan la broma de volar un estel i dir al mateix temps que estàn a Pakistan, estàn a la Índia.
dimarts, 7 de juny del 2011
dimarts, 31 de maig del 2011
dimarts, 17 de maig del 2011
Josep Carner, en proces!
Josep Carner
Biografia
Josep Carner fou un escriptor nascut a Barcelona l'any 1884, va morir a Brusel•les al 1970. Fill d'una família de la petita burgesia, lligada al periodisme catòlic i tradicional, destaca ben aviat per la seva precocitat i intel•ligència literària i es converteix en exemple viu dels ideals estètics del moment. La figura de Carner té tantes facetes que se'l pot considerar des de molts punts de vista diferents: com un dandi culte, elegant i refinat per oposició a la moda del decadentisme bohemi finisecular; però també com un seguidor de la tradició popularista i irònica del s. XVIII, o dels ideals catalanistes de la Lliga; o simplement com un escriptor dedicat a desvetllar tots els registres possibles de l'idioma per donar-li realment allò que una llengua moderna requereix. Amb Prat de la Riba, Ors i Fabra és un dels pilars de la nova Catalunya i el successor natural de Verdaguer i de Maragall.
Fou periodista, polític, poeta, narrador, dramaturg, traductor... s'interessa per tots els registres de l'activitat intel•lectual i en especial, per la literària. Des dels dotze anys col•labora en diversos diaris i revistes, publicà els primers escrits a «L`Aureneta» (1896). Aquest aprenentatge adolescent li serveix per iniciar-se dins els corrents dels Jocs Florals i Modernistes de moda.
A la universitat milità en el moviment catalanista, i es llicencià en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904), amb només vint anys.
La seva evolució és molt ràpida, i aviat queda establerta la seva personalitat amb Llibre dels poetes, d'influència modernista, mostra ja la ironia que caracteritzarà la seva obra, (1904), Primer llibre de sonets (1905), Segon llibre de sonets (1907), però sobretot, amb Els fruits saborosos (1906). En aquesta obra queda dit que Carner serà el model de la nova concepció del món poètic noucentista. Té poc més de vint anys i ja ha guanyat molt premis als Jocs Florals, dirigeix revistes («Catalunya», «Empori», etc), col•laborà amb Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans, i és redactor de «La Veu de Catalunya» (fidel a Prat de la Riba fins a la mort d'aquest). Col•laborà a publicacions molt diverses («La Publicitat», etc), i dirigeix editorials. Els seus llibres són ja llegits, amb aprovació i admiració, pels escriptors de les generacions anteriors (Maragall, Miquel de Sants Oliver, Costa i Llobera), i els seus contemporànis el segueixen amb avidesa perquè hi troben el mateix to àgil i alegre d'alta qualitat que també els enlluerna al Glosari d'Eugeni d'Ors. Tots aquests recursos, sumats a la seva extraordinària capacitat mètrica, i a la seva gràcia profundament humana, li valen des de molt jove el sobrenom de “Príncep dels poetes”, acceptat de manera unànime pels seus contemporanis.
Poema Belgica
BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m'agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres
guarnides d'arços, d'oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carreres i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d'aigua trèmula,
tota desig d'emmirallar els estels.
M'agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s'entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de paraules i d'hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d'església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb present de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes maneres;
i cent paraigües eminents
farien -ai, badats- oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l'amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se'n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d'or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
- És el senyor de cada dia.
Comentari de text, Belgica:
1ª estrofa: Com podem veure en la primera estrofa el poeta fa referència al que seria el seu país idea. Ell descriu un país vell i bonic, on la naturalesa i la modernització no deixen d’estar presents. Signes característics del model Noucentista
2ª i 3ª estrofa: En aquestes estrofes ja ens podem dona compte que el poeta ja no descriu el seu país ,sinó, concretament la seva ciutat ideal. Carner ens descriu una ciutat on en general la gent seria aficionada a la música, la pintura, el cultiu de les flors.. També el poeta demostra com esta en contra del menyspreïs contra les classes obreres ,i les defensa dient que no soguin d’alguna manera excloses. Aquesta mena de reivindicació a favor de la igualtat la demostra en altres versos com per exemple en els versos des de el 22 al 25. On ell descriu vora un portal de l’església un mercat on hi hagués de tot per a tothom.
Després ell escriu que en aquesta ciutat li agradaria veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. ( Aquí podem veure una altre vegada on ell esta a favor dels clàssics però sense deixar la modernització.)
També podem ressaltar quan ens diu que al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida. ( En aquests últims versos de la 3ª estrofa el poeta utilitza d’alguna manera el realisme per a descriure el paisatge, on en una ciutat ideal encara que tot sigui bonic també no deixa de banda la realitat, on no tot és tant bonic i també hi ha persones solitàries i entristides.
Biografia
Josep Carner fou un escriptor nascut a Barcelona l'any 1884, va morir a Brusel•les al 1970. Fill d'una família de la petita burgesia, lligada al periodisme catòlic i tradicional, destaca ben aviat per la seva precocitat i intel•ligència literària i es converteix en exemple viu dels ideals estètics del moment. La figura de Carner té tantes facetes que se'l pot considerar des de molts punts de vista diferents: com un dandi culte, elegant i refinat per oposició a la moda del decadentisme bohemi finisecular; però també com un seguidor de la tradició popularista i irònica del s. XVIII, o dels ideals catalanistes de la Lliga; o simplement com un escriptor dedicat a desvetllar tots els registres possibles de l'idioma per donar-li realment allò que una llengua moderna requereix. Amb Prat de la Riba, Ors i Fabra és un dels pilars de la nova Catalunya i el successor natural de Verdaguer i de Maragall.
Fou periodista, polític, poeta, narrador, dramaturg, traductor... s'interessa per tots els registres de l'activitat intel•lectual i en especial, per la literària. Des dels dotze anys col•labora en diversos diaris i revistes, publicà els primers escrits a «L`Aureneta» (1896). Aquest aprenentatge adolescent li serveix per iniciar-se dins els corrents dels Jocs Florals i Modernistes de moda.
A la universitat milità en el moviment catalanista, i es llicencià en dret (1902) i en filosofia i lletres (1904), amb només vint anys.
La seva evolució és molt ràpida, i aviat queda establerta la seva personalitat amb Llibre dels poetes, d'influència modernista, mostra ja la ironia que caracteritzarà la seva obra, (1904), Primer llibre de sonets (1905), Segon llibre de sonets (1907), però sobretot, amb Els fruits saborosos (1906). En aquesta obra queda dit que Carner serà el model de la nova concepció del món poètic noucentista. Té poc més de vint anys i ja ha guanyat molt premis als Jocs Florals, dirigeix revistes («Catalunya», «Empori», etc), col•laborà amb Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans, i és redactor de «La Veu de Catalunya» (fidel a Prat de la Riba fins a la mort d'aquest). Col•laborà a publicacions molt diverses («La Publicitat», etc), i dirigeix editorials. Els seus llibres són ja llegits, amb aprovació i admiració, pels escriptors de les generacions anteriors (Maragall, Miquel de Sants Oliver, Costa i Llobera), i els seus contemporànis el segueixen amb avidesa perquè hi troben el mateix to àgil i alegre d'alta qualitat que també els enlluerna al Glosari d'Eugeni d'Ors. Tots aquests recursos, sumats a la seva extraordinària capacitat mètrica, i a la seva gràcia profundament humana, li valen des de molt jove el sobrenom de “Príncep dels poetes”, acceptat de manera unànime pels seus contemporanis.
Poema Belgica
BÈLGICA
Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m'agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres
guarnides d'arços, d'oms i de pereres;
viure quiet, no mai assenyalat,
en una nació de bones gents plegades,
com cor vora de cor ciutat vora ciutat,
i carreres i fanals avançant per les prades.
I cel i núvol, manyacs o cruels,
restarien captius en canals d'aigua trèmula,
tota desig d'emmirallar els estels.
M'agradaria fer-me vell dins una
ciutat amb uns soldats no gaire de debò,
on tothom s'entendrís de música i pintures
o del bell arbre japonès quan treu la flor,
on l'infant i l'obrer no fessin mai tristesa,
on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats
de pipes, de paraules i d'hospitalitats,
amb flors ardents, magnífica sorpresa,
fins en els dies més gebrats.
I tot sovint, vora un portal d'església,
hi hauria, acolorit, un mercat de renom,
amb botí de la mar, amb present de la terra,
amb molt de tot per a tothom.
Una ciutat on vagaria
de veure, per amor de la malenconia
o per desig de novetat dringant,
cases antigues amb un parc on nien ombres
i moltes cases noves amb jardinets davant.
Hom trobaria savis de moltes maneres;
i cent paraigües eminents
farien -ai, badats- oficials rengleres
en la inauguració dels monuments.
I tot de sobte, al caire de llargues avingudes,
hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys
per a l'amor, la joia, la solitud i els planys.
De molt, desert, de molt, dejú,
viuria enmig dels altres, un poc en cadascú.
Però ningú
no se'n podria témer en fent sa via.
Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria,
ben a recer, de brollador ben clar,
amb peixos d'or que hi fan més alegria.
De mi dirien nens amb molles a la mà:
- És el senyor de cada dia.
Comentari de text, Belgica:
1ª estrofa: Com podem veure en la primera estrofa el poeta fa referència al que seria el seu país idea. Ell descriu un país vell i bonic, on la naturalesa i la modernització no deixen d’estar presents. Signes característics del model Noucentista
2ª i 3ª estrofa: En aquestes estrofes ja ens podem dona compte que el poeta ja no descriu el seu país ,sinó, concretament la seva ciutat ideal. Carner ens descriu una ciutat on en general la gent seria aficionada a la música, la pintura, el cultiu de les flors.. També el poeta demostra com esta en contra del menyspreïs contra les classes obreres ,i les defensa dient que no soguin d’alguna manera excloses. Aquesta mena de reivindicació a favor de la igualtat la demostra en altres versos com per exemple en els versos des de el 22 al 25. On ell descriu vora un portal de l’església un mercat on hi hagués de tot per a tothom.
Després ell escriu que en aquesta ciutat li agradaria veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. ( Aquí podem veure una altre vegada on ell esta a favor dels clàssics però sense deixar la modernització.)
També podem ressaltar quan ens diu que al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida. ( En aquests últims versos de la 3ª estrofa el poeta utilitza d’alguna manera el realisme per a descriure el paisatge, on en una ciutat ideal encara que tot sigui bonic també no deixa de banda la realitat, on no tot és tant bonic i també hi ha persones solitàries i entristides.
dimarts, 26 d’abril del 2011
TETRIS
Resum
Les bases en les matemàtiques,són molt importants en molts aspectes i ens fa entendre bé l'importancia d'un seguiment estricte de les matemàtiques. Des de petits ens ho fan entendre amb el joc del Tetris, ja que si es van deixan llocs buits pot fer que perdis la partida. El mateix passa amb les matematiques, si deixes forats buits pot fer que perdis el seguiment de les matemàtiques i et facin convertir en un alumne fracassat. Tot ve a constistir amb la velocitat, i el Tetris és una bona manera de poder modificar la nostra.
Reflexió Personal
Estic totalment d'acord amb aquest article, el que explica sobre la sensació de frustració es totalment certa, ja que quan et trobes que no entens determinats exercicis de matematiques i ningú et vol ajudar, no continues amb el seguiment de la classe i això implica a tenir un fracàs escolar.
Les bases en les matemàtiques,són molt importants en molts aspectes i ens fa entendre bé l'importancia d'un seguiment estricte de les matemàtiques. Des de petits ens ho fan entendre amb el joc del Tetris, ja que si es van deixan llocs buits pot fer que perdis la partida. El mateix passa amb les matematiques, si deixes forats buits pot fer que perdis el seguiment de les matemàtiques i et facin convertir en un alumne fracassat. Tot ve a constistir amb la velocitat, i el Tetris és una bona manera de poder modificar la nostra.
Reflexió Personal
Estic totalment d'acord amb aquest article, el que explica sobre la sensació de frustració es totalment certa, ja que quan et trobes que no entens determinats exercicis de matematiques i ningú et vol ajudar, no continues amb el seguiment de la classe i això implica a tenir un fracàs escolar.
dimarts, 22 de març del 2011
L'esport (encara que sigui extrem) és saludable
Activitats:
Lectura
2. Busca y explica el significat de les paraules “constatació” i “anacrònic”
Anacrònic: Que conté anacronisme.
Constatació: Acció de constatar; l’efecte. La constatació d’un fet.
4.Explica per què l’estil de vida de l’home paleolític és considerat el motiu de vida ideal per al organisme.
Perquè en la epoca del paloelitic l’home no era sedentari, sempre estava en moviment (caçant,etc) per tant el cos es va acostumar a aquest ritme de vida i d’exercici físic,per això es bo fer exercici, i més, d’elite
5. Com es compara en el text la vida d’un esportista que realitza esports de resistència com el ciclisme o l’esquí de fons i la dels homes primitius?
Es creu que les persones que practiquen el ciclisme, l’esquí de fons afavoreixen l’envelliment i el deteriorament de la salut, però això no és cert, sinó totalment contrari.
La comparació que fa entre els ciclistes i les persones que practiquen exercicis de resistència i els homes primitius és ideal, ja que el cos des de la prehistòria ha estat entrenat de manera resistent (caça,pesca,etc...) per tant els exercicis de resistència afavoreixen la qualitat de vida.
9. Segons el reportatge, quin tipus d’esportistes vivien més? I quins es suposa que vivien menys?
Els tipus d’esportistes que viuen més son els d’èlit, en canvi els esportistes de potència viuen menys.
Lectura
2. Busca y explica el significat de les paraules “constatació” i “anacrònic”
Anacrònic: Que conté anacronisme.
Constatació: Acció de constatar; l’efecte. La constatació d’un fet.
4.Explica per què l’estil de vida de l’home paleolític és considerat el motiu de vida ideal per al organisme.
Perquè en la epoca del paloelitic l’home no era sedentari, sempre estava en moviment (caçant,etc) per tant el cos es va acostumar a aquest ritme de vida i d’exercici físic,per això es bo fer exercici, i més, d’elite
5. Com es compara en el text la vida d’un esportista que realitza esports de resistència com el ciclisme o l’esquí de fons i la dels homes primitius?
Es creu que les persones que practiquen el ciclisme, l’esquí de fons afavoreixen l’envelliment i el deteriorament de la salut, però això no és cert, sinó totalment contrari.
La comparació que fa entre els ciclistes i les persones que practiquen exercicis de resistència i els homes primitius és ideal, ja que el cos des de la prehistòria ha estat entrenat de manera resistent (caça,pesca,etc...) per tant els exercicis de resistència afavoreixen la qualitat de vida.
9. Segons el reportatge, quin tipus d’esportistes vivien més? I quins es suposa que vivien menys?
Els tipus d’esportistes que viuen més son els d’èlit, en canvi els esportistes de potència viuen menys.
dimarts, 15 de març del 2011
dimarts, 8 de febrer del 2011
Successos Tunissia:
Molts suïcidis de treballadors han produït una revolta contra la democràcia de Tunísia,és el cas de Mohamed Bouazizi, un fruiter que es va immolar per falta de possibilitats de treball al país,a partir d’aquest succés és va produir una revolta que va acabar amb la dictadura de Zine el Abidine Ben Ali. Principalment, Tunísia ha estat el responsable de totes les revoltes àrabs.
Argelia
La revolta de pa que es va produir a Argelia va ser espontània, un grup de joves encaputxats es van apoderar del centre del Pais (Orán) a partir d’aquí va començar la revolta . És van reboltar principalment per l’augment dels preus dels aliments bàsics com: l’oli i el sucre. Van destrossar mobiliari urbà, i van llençar còctels “molotovs” contra els edificis públics
Marroc
A Marroc ha estat al país on no ha arribat gaire l’onda revolucionaria i rebel. El país està prevenin mesures per evitar explosions socials
Molts suïcidis de treballadors han produït una revolta contra la democràcia de Tunísia,és el cas de Mohamed Bouazizi, un fruiter que es va immolar per falta de possibilitats de treball al país,a partir d’aquest succés és va produir una revolta que va acabar amb la dictadura de Zine el Abidine Ben Ali. Principalment, Tunísia ha estat el responsable de totes les revoltes àrabs.
Argelia
La revolta de pa que es va produir a Argelia va ser espontània, un grup de joves encaputxats es van apoderar del centre del Pais (Orán) a partir d’aquí va començar la revolta . És van reboltar principalment per l’augment dels preus dels aliments bàsics com: l’oli i el sucre. Van destrossar mobiliari urbà, i van llençar còctels “molotovs” contra els edificis públics
Marroc
A Marroc ha estat al país on no ha arribat gaire l’onda revolucionaria i rebel. El país està prevenin mesures per evitar explosions socials
Subscriure's a:
Missatges (Atom)